El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.
Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
JOAN CAPRI.
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
A principis de la dècada del 1950, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
JOAN CAPRI.
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
A principis de la dècada del 1950, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Andreu Buenafuente.
Va debutar a la ràdio el 1982, i treballà a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.
El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús Al ataque a Antena 3, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir Sense títol.
Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa.
El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà, al qual sovint va superar en audiència.
L'any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia a Antena 3. La seva productora és una de les propietàries del canal.
De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sèries i programes d'èxit a TV3: Malalts de tele (1997), Plats bruts (1998), A pèl (2002), i Set de nit. També ha produït sèries emeses a Tele 5.
Andreu Buenafuente (esquerra) signant el seu llibre He dit
Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: El Terrat, Sense llibre, Digue'm agosarat, Hem de parlar, Allò que dèiem, Cosas nuestras, Lo dudo mucho, Què t'anava a dir?, No sé si m'explico i Com va la vida. La majoria d'ells són reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que més famós l'ha fet.
Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich
