SHERLOCK HOLMES (1964-68)
Sherlock Holmes. Pel·lícula (2009)
Sherlock. Sèrie BBC. (2011)
Sherlock Holmes. Pel·lícula (2009)
Sherlock. Sèrie BBC. (2011)
dimecres, 14 de març del 2012
dilluns, 6 de juny del 2011
Els curs s'acaba...arriba l'estiu
Arriba l'estiu, el curs s'acaba i comencen les vacances.
Aprofiteu els dies de festa per disfrutar de la platja, del sol, dels amics... i per somniar!
BONES VACANCES A TOTHOM!
Jaume
Aprofiteu els dies de festa per disfrutar de la platja, del sol, dels amics... i per somniar!
I, per què no? No us oblideu de llegir, escoltar música i practicar algun que altre idioma!
Jaume
diumenge, 29 de maig del 2011
VA DE MONÒLEGS
El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.
Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
JOAN CAPRI.
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
A principis de la dècada del 1950, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.
JOAN CAPRI.
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
A principis de la dècada del 1950, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.
Andreu Buenafuente.
Va debutar a la ràdio el 1982, i treballà a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.
El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús Al ataque a Antena 3, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir Sense títol.
Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa.
El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà, al qual sovint va superar en audiència.
L'any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia a Antena 3. La seva productora és una de les propietàries del canal.
De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sèries i programes d'èxit a TV3: Malalts de tele (1997), Plats bruts (1998), A pèl (2002), i Set de nit. També ha produït sèries emeses a Tele 5.
Andreu Buenafuente (esquerra) signant el seu llibre He dit
Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: El Terrat, Sense llibre, Digue'm agosarat, Hem de parlar, Allò que dèiem, Cosas nuestras, Lo dudo mucho, Què t'anava a dir?, No sé si m'explico i Com va la vida. La majoria d'ells són reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que més famós l'ha fet.
Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich
divendres, 17 de desembre del 2010
Mar i Cel, TV3 i 1r d'ESO
La setmana passada amb els alumnes de 1r d'ESO parlàvem de teatre i vam veure un fragment del musical "Mar i Cel" de Dagoll Dagom. Avui us deixo el vídeo del programa de TV3 "No me la puc treure del cap" perquè pugueu veure quin és el procés de creació d'un musical. Espero que el trobeu interessant!
dijous, 9 de desembre del 2010
El Teatre: gèneres teatrals.
Amb els alumnes de 1r d'ESO estem estudiant els gèneres teatrals. Aquí us deixo alguns fragments d'obres que hi ha per la xarxa. Sabríeu dir-me a quin gènere pertany cadascun?
dissabte, 20 de novembre del 2010
Va de cinema: pa negre
Si esteu atents a la cartellera de cinema haureu vist que hi ha una pel·lícula catalana de la que se n'està parlant molt i molt bé. Es diu Pa negre. Us deixo aquí la crítica que s'ha publicat a totcinema.cat i també el trailer (perquè en tingueu un tastet) que trobareu al Youtube.
PA NEGRE:
El cinema català està d’enhorabona. Després de passar amb un gran èxit de la crítica pel Festival de San Sebastián, Pa Negre arriba a les sales de cinema justificant aquesta gran rebuda i amb la determinació de convertir-se en una de les produccions més notables de la industria cinematogràfica espanyola durant aquest any. Adaptant els llibres “Pa Negre” i “Retrat d’un Assassí d’Ocells” d’Emili Teixidor, el director mallorquí Agustí Villaronga construeix un relat obscur, intens i impactant, difícil d’esborrar de la memòria per part de l’espectador. A més d’oferir un brillant retrat costumista de la vida rural a Catalunya durant els primers anys de postguerra, sorprèn amb una història que es va desvetllant poc a poc i manté l’atenció de principi a fi, deixant el context històric en un segon pla (tot i que influent) i centrant-se en uns personatges que valen més pel que amaguen que pel que mostren.
Per saber-ne més:
http://www.totcinema.cat/cm_panegre.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_negre
PDF sobre Emili Teixidor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)