Tricicle. Recull de videos. (part 1)

ENTRETRES: 1996

MANICOMIC:  1982

TRICILE. Recull de videos (part 2)

SIT:  2002

 

 

Holmes

SHERLOCK HOLMES (1964-68)

Sherlock Holmes. Pel·lícula (2009)

Sherlock. Sèrie BBC. (2011)

Excalibur

Excalibur.  1981

King Arthur. 2004

 El primer caballero. 1995

Els curs s'acaba...arriba l'estiu

Arriba l'estiu, el curs s'acaba i comencen les vacances.
Aprofiteu els dies de festa per disfrutar de la platja, del sol, dels amics... i per somniar!

 

I, per què no? No us oblideu de llegir, escoltar música i practicar algun que altre idioma!

 BONES VACANCES A TOTHOM!
 Jaume

VA DE MONÒLEGS

El monòleg, o escena unipersonal, és el gènere dramàtic en el qual una persona reflexiona en veu alta expressant els seus pensaments o emocions al públic.

Constitueix la part d'una peça dramàtica que caracteritza els personatges; per tant té una gran importància psicològica, al ser una de les millors introspeccions en la naturalesa d'un personatge.

JOAN CAPRI.
Joan Capri fou un actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. Va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1917 i va morir, també a la capital catalana, el 4 de febrer de 2000. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Amb una ironia amable però incisiva, va esdevenir una caricatura del català urbà mitjà que va fer riure diverses generacions.
A principis de la dècada del 1950, s'especialitza en els monòlegs, enregistrats en disc (El nàufrag, El casament, El desmemoriat, El maniàtic, Vivendes protegides, etc.), però sense deixar de banda les obres tradicionals.

Andreu Buenafuente.
Va debutar a la ràdio el 1982, i treballà a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.

El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús Al ataque a Antena 3, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir Sense títol.

Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa.

El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà, al qual sovint va superar en audiència.

L'any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia a Antena 3. La seva productora és una de les propietàries del canal.

De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sèries i programes d'èxit a TV3: Malalts de tele (1997), Plats bruts (1998), A pèl (2002), i Set de nit. També ha produït sèries emeses a Tele 5.
Andreu Buenafuente (esquerra) signant el seu llibre He dit

Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: El Terrat, Sense llibre, Digue'm agosarat, Hem de parlar, Allò que dèiem, Cosas nuestras, Lo dudo mucho, Què t'anava a dir?, No sé si m'explico i Com va la vida. La majoria d'ells són reculls dels seus relats com a monologuista, una de les facetes que més famós l'ha fet.

Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. L'any 2009 li van concedir el Premi Internacional d'Humor Gat Perich

Mar i Cel, TV3 i 1r d'ESO

La setmana passada amb els alumnes de 1r d'ESO parlàvem de teatre i vam veure un fragment del musical "Mar i Cel" de Dagoll Dagom. Avui us deixo el vídeo del programa de TV3 "No me la puc treure del cap" perquè pugueu veure quin és el procés de creació d'un musical. Espero que el trobeu interessant!

El Teatre: gèneres teatrals.

Amb els alumnes de 1r d'ESO estem estudiant els gèneres teatrals. Aquí us deixo alguns fragments d'obres que hi ha per la xarxa. Sabríeu dir-me a quin gènere pertany cadascun?

Va de cinema: pa negre

Si esteu atents a la cartellera de cinema haureu vist que hi ha una pel·lícula catalana de la que se n'està parlant molt i molt bé. Es diu Pa negre. Us deixo aquí la crítica que s'ha publicat a totcinema.cat  i també el trailer (perquè en tingueu un tastet) que trobareu al Youtube.




PA NEGRE:

El cinema català està d’enhorabona. Després de passar amb un gran èxit de la crítica pel Festival de San Sebastián, Pa Negre arriba a les sales de cinema justificant aquesta gran rebuda i amb la determinació de convertir-se en una de les produccions més notables de la industria cinematogràfica espanyola durant aquest any. Adaptant els llibres “Pa Negre” i “Retrat d’un Assassí d’Ocells” d’Emili Teixidor, el director mallorquí Agustí Villaronga construeix un relat obscur, intens i impactant, difícil d’esborrar de la memòria per part de l’espectador. A més d’oferir un brillant retrat costumista de la vida rural a Catalunya durant els primers anys de postguerra, sorprèn amb una història que es va desvetllant poc a poc i manté l’atenció de principi a fi, deixant el context històric en un segon pla (tot i que influent) i centrant-se en uns personatges que valen més pel que amaguen que pel que mostren.

Per saber-ne més:
http://www.totcinema.cat/cm_panegre.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_negre


PDF sobre Emili Teixidor.

Imatges del Modernisme a Catalunya.

Com ja sabeu un dels moviments culturals més importants a Catalunya va ser el Modernisme. Us deixo unes breus imatges del Modernisme que podem trobar pels carrers de les nostres ciutats.


Modernisme Català from Jaume Basela on Vimeo.

Les preposicions i els alumnes de 1r!!!

Aquí us deixo les preposicions... ara ja sabeu què us toca! :D

• Preposicions febles: a, amb, de, en, per, per a
• Preposicions fortes:
  • Preposicions simples: cap, contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, però, segons, sense, ultra, vers
  • Preposicions compostes: cap a, des de, fins a

Manel, el Mar i 1r d'ESO.

Dilluns els alumnes de 1r d'ESO van descobrir els Manel. Sabeu qui són els Manel? Aquí us deixo un fragment de la cançó Al Mar (que és la que vam escoltar a classe) i una petita resenya extreta de la viquipèdia. Disfruteu-los!

Manel és un grup de música de Barcelona, les seves cançons mesclen el pop amb música més tradicional cantada en català. Destaquen pel seu atractiu directe i les seves cançons senzilles però amb lletres treballades, com ara Al Mar!, Ai Dolors o En la que el Bernat se't troba, les quals han obtingut molt ressò, així com les seves versions de Common people (Gent normal) de Pulp, No t'enyoro d'els Pets o La Tortura (El Bròquil) de Shakira.

Els components del grup provenen tots de l'escola barcelonina Costa i Llobera, però no es coneixien durant l'època escolar per les diferències d'edat que hi ha entre ells. Va ser al cap dels anys quan, a través d'amics o germans petits, es van conèixer i van formar el grup. Des de llavors, l'ascens és meteòric. Es van donar a conèixer al concurs de maquetes Sona 9 del 2007,^[1] on van quedar finalistes i van guanyar el Premi Joventut; el premi obtingut pel segon lloc el van invertir en l'enregistrament del seu primer àlbum.

El 2008 va sortir a la venda el seu primer disc anomenat Els millors professors europeus, títol que fa referència a un vers de la cançó Pla quinquennal. L'àlbum, enregistrat als Estudis Nòmada 57 entre juny i octubre de 2007, i publicat per Discmedi, va rebre una bona crítica. La revista Enderrock li va donar el premi al millor disc pop-rock de l'any. La revista Rockdelux el va classificar com el tercer millor disc espanyol de l'any i Mondosonoro el va ubicar al setè lloc de la mateixa categoria. Fou considerat un dels grups en català revelació del 2008.^[2][3][4]

El seu videoclip de Dona estrangera, dirigit per Sergi Pérez Mañas, guanyà el premi al Millor Videoclip de l'Any del festival Cinemad 08.^[5]

A setembre de 2010 Els millors professors europeus havia venut més 30.000 còpies, per la qual cosa va aconseguir la categoria de disc d'or.^[6]

Segons alguns crítics, els Manel tenen elements estílistics comuns amb d'altres artistes en català com Pau Riba, Jaume Sisa i Antònia Font.^[7][8][9]

El modernisme.

Us deixo un power point amb una petita introducció sobre el Modernime a Catalunya.

El modernisme

View more presentations from Jaumebasela.

Profe, com faig un bon resum?

Avui, amb els alumnes de 1r d'ESO, hem treballat el resum a partir de la biografia de Roald Dalh, autor del llibre Les Bruixes que estem llegint aquest trimestre. Ha estat qüestió de minuts que aparegués la pregunta del milió: profe, com faig un bon resum?
Per donar-vos un cop de mà us deixo aquí una petita pauta que us pot ser d'utilitat. Penseu que la tècnica del resum us serà de gran ajuda al llarg de la vostra vida d'estudiants i que cal dominar-la. L'anirem practicant.

Com fer un bon resum?

Resumir consisteix en seleccionar la informació més important d’un text i escriure-la novament amb les paraules pròpies.

1. En primer lloc es precís  llegir el text sencer per entendre el tema o la idea general.
2. Després , en un segon repàs més pausat  i amb el llapis a la mà, poden subratllar-se les frases  fonamentals que seran la base del resum.
3. Per últim haurà d’integrar-se les idees en una redacció. No es tracta de copiar-les una darrera de l’altra. La redacció serà en un text nou i més breu que contingui informació fonamental extreta de la lectura. 
4. Per fer la redacció: utilitza el teu propi vocabulari, no donis la teva opinió i sobretot no facis "tallar i enganxar". Pensa que l'extensió del resum ha de ser menor que la del text original.
   
    
   

Roald Dahl, l'autor de "Les bruixes".

Com bé sabeu els alumnes de 1r d'ESO estem llegint el llibre Les Bruixes de Roald Dahl. A molts de vosaltres us deu sonar perquè també és l'autor de Matilda, la història d'aquesta nena amb poders, que també s'ha portat al cinema.

Però, què sabeu de Roald Dalh? Aquí us deixo algunes dades sobre la seva vida extretes de la viquipèdia.

Roald Dahl va néixer a Llandaff (actualment un barri de Cardiff), Gal·les el 1916, de pares noruecs, Harald i Sofie Magdalene. La seva família havia emigrat de Noruega i s'havia establert a Cardiff a la dècada de 1880. En Roald va rebre el seu nom en honor de l'explorador polar Roald Amundsen, heroi nacional de Noruega en aquella època. Parlava noruec a casa amb els seus pares i germanes. 

Les obres de Dahl per a nens sovint estan enfocades des del punt de vist d'un nen. Típicament hi surten "dolents" adults que odien i maltracten els nens, i almenys un adult "bo" per contrarestar els dolents.

The Witches (Les Bruixes), George's Marvelous Medicine (La meravellosa medicina d'en Jordi) i Matilda són exemples d'aquesta fórmula. The BFG (El Gran Amic Gegant) la segueix també amb el gegant bo (El Gran Amic del títol) que representa l'arquetipus d'""adult bo" i els altres gegants com a "adults dolents". Aquesta fórmula també és força evident al guió cinematogràfic de Dahl per Chitty Chitty Bang Bang. També apareixen temes amb consciència de classe, més o menys dissimulats, en obres com Fantastic Mr. Fox i Danny, the Champion of the World (Danny, el campió del món). Sovint també presenta als seus llibres personatges molt grassos, sovint nens. Augustus Gloop, Bruce Bogtrotter, i Bruno Jenkins en són alguns. Tots aquests personatges són o bé dolents o bé golafres, i sovint reben càstigs: Augustus Gloop beu al riu de xocolata d'en Willy Wonka, no fent cas dels adults que li diuen el contrari, i hi cau. En Bruce Bogtrotter roba el pastís de la directora Miss Trunchbull, i el forcen a menjar-se un pastís gegant de xocolata davant de tota l'escola. Bruno Jenkins és transformat en ratolí per les bruixes i, segons s'especula, possiblement repudiat o fins i poc,leldv

Molts dels seus llibres infantils han estat il·lustrats per Quentin Blake.

PDF sobre Roald Dahl

Els trobadors

Font: viquipèdia .

Etimològicament el verb "trobar" significa 'inventar o crear literàriament, del llatí tropare (en grec tropos). Cal distingir la figura del poeta a la del trobador.En aquella època el poeta era qui escrivia poesia en llatí, en canvi el trobador ho feia en una llengua romànica (occità o provençal).

El primer trobador del qual es té constància va ser Guilhèm d'Aquitània (1071-1127), duc d'Aquitània. L'estil va florir en el segle XII. Els trobadors normalment viatjaven grans distàncies, ajudant així a la transmissió de notícies entre una regió i altra.

 Poetes i músics, amb un gran domini de la retòrica i de la música. Els seus poemes no eren per ser llegits, sinó escoltats. Depenien de la seva poesia, per tant, rebien un sou de les corts reials de la noblesa o dels burgesos rics. Es movien per un ambient cortesà i aristocràtic, culte i ric, propi de la cort feudal. Els trobadors podien ser de condició ben diferent, des de reis (Alfons I el Cast…) o grans senyors, per a qui trobar era una manera de passar l'estona, fins a autèntics professionals de la poesia (Cerverí de Girona, Ramon Vidal de Besalú, etc.). Els cançoners recullen les composicions dels trobadors.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa:  Guilhèm d'Aquitàni, el Papa Climent IV, el rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lleó, Guerau de Cabrera, entre d'altres. Hi ha pocs casos coneguts de trobadors que eren dones (les trobairitz), sempre de la noblesa com la comtessa de Dia. Excepte dels reis i grans senyors, tenim poca informació sobre la resta de trobadors i la que ens ha arribat de vegades és poc contrastada i fiable. Fonamentalment aquesta informació prové dels Cançoners.

En general tots seguien els tractats sobre la llengua i l'art de trobar que anaren apareixent en el seu temps. Entre aquests documents podem esmentar les Razos de trobar, de principis del segle XIII, de Ramon Vidal de Besalú, les Regles de trobar (1289-1291) de Jofre de Foixà, l'enciclopèdic Lo Breviari d'amor (1288-1292) de Matfre Ermengau. Guilhèm Molinier escrigué les Leys d'amors (1328-1337, versió en prosa); i  a finals del segle XIV i durant el segle XV començaren a aparèixer els primers tractats destinats als poetes en llengua catalana, entre els quals destaquen el Torcimany de Lluís d'Averçó i el Llibre de Concordances (1371?) de Jaume March (oncle d'Ausiàs March).

Per saber més